To fan of comics

Si sou fans dels còmics podeu visitar aquesta web i si voleu conèixer-los estaran en l'stand 80 del Saló del Còmic de Barcelona del 3 al 6 de maig.


Si sois fans de los cómics podéis visitar esta web y si queréis conocerlos estarán en el stand 80 del Salón del Cómic de Barcelona del 3 al 6 de mayo.

http://elarcadelashistorietas.blogspot.com.es/2012/04/trailer-del-n3.html

I'm afraid ...

Doncs sembla que a Terrassa està a punt de caure una ...
Pues parece que se "atormenta una vecina" aquí en Terrassa ...

Dear mona

Fa molts anys que vaig aprendre, o vaig intentar aprendre, a treballar la xocolata. El meu pare que és mestre pastisser jubilat em va ensenyar ... encara que em va costar Déu i ajuda perquè és una mica rondinaire i perfeccionista ...
 El cas és que m'he adonat que cada vegada més s'està perdent la tradició de la mona de xocolata en les pastisseries; encara que hi ha alguna que encara les fa artesanalment, la majoria són fetes en motlle o comprades a altres empreses. 
No sé si és per enyorança de la infància, perquè a casa sempre hi havia la tradició d'anar pels aparadors de Terrassa per veure les mones o per l'enyorança d'aquells dilluns de Pasqua que esperava al meu pare a veure quina mona m'havia fet aquell any ... el cas és que m'agradaria no perdre aquesta tradició i és per això que cada any li faig la mona al meu fill.
Potser algun dia penjaré les fotos de totes les mones que he anat fent, però de moment us penjo la d'aquest any que és dels Angry Birds.
Que vagi de gust!!

Hace muchos años que aprendí, o intenté aprender, a trabajar el chocolate. Mi padre que es maestro pastelero jubilado me enseñó ... aunque me costó Dios y ayuda porque es un poco gruñón y perfeccionista ... 

El caso es que me he dado cuenta que cada vez más se está perdiendo la tradición de la mona de chocolate en las pastelerías; aunque hay alguna que todavía las hace artesanalmente, la mayoría estan hechas con molde o compradas a otras empresas. 

No sé si es por añoranza de la infancia, porque en casa siempre había la tradición de ir por los escaparates de Terrassa para ver las monas o por la añoranza de aquellos lunes de Pascua que esperaba a mi padre a ver qué mona me había hecho aquel año ... el caso es que me gustaría no perder esta tradición y es por eso cada año le hago la mona a mi hijo.
Quizás algún día colgaré las fotos de todas las monas que he ido haciendo, pero de momento os cuelgo la de este año que es de los Angry Birds.

Buen provecho!!

Els ninos són de massapà (en Fondant sortia car)
Los muñecos son de mazapán. (en Fondant salía caro)

Dilluns a la tarda semblava que haguèssim jugat de veritat.
El lunes por la tarde parecía que habíamos jugado de verdad

Dear Nuria

Avui he rebut aquestes fotos del que van fer els nens i nenes de l'escola bressol Verge de Núria de Terrassa amb l'activitat "A prop de Barceló" i els hi ha quedat tan bé que volia penjar-les al blog.

Hoy he recibido estas fotos de lo que hicieron los niños i niñas de la escuela infantil Verge de Núria de Terrassa con la actividad "A prop de Barceló" y  les ha quedado tan bien que quería colgarlas en el blog.

Això és pintura blanca amb sorreta i fulles del seu pati, com algunes pintures d'en Barceló.
Esto es pintura blanca con tierra y hojas de su patio, como algunas pinturas de Barceló.










Aquí van "maltractar" el fang com semblava que feien en Barceló i Nadj.
Aquí "maltrataron" el barro como parecía que hacían Barceló y Nadj.

I aquí s'ho van passar molt bé fent pastetes com el Barceló en la cúpula de la ONU.
Y aquí se lo pasaron muy bien haciendo mejunjes como Barceló en la cúpula de la ONU.


Per si us interessa Barceló:
Por si os interesa Barceló:   www.miquelbarcelo.com/

Dear President Salvans

Aquesta setmana he tingut el plaer de treballar els “A prop de …” (l’activitat que faig per a cicle superior de primària) a l’escola President Salvans de Terrassa. I  m’ho he passat tan bé, que he volgut penjar algunes fotografies.

Esta semana he tenido el placer de trabajar los “A prop de …” (la actividad que hago para c. s. de primaria) en la escuela President Salvans de Terrassa. Y me lo he pasado tan bien, que he querido colgar algunas fotografías.

A 6è. Van fer un llibre intervingut a través de la figura de Miquel Barceló

En 6.º hicieron un libro intervenido a través de la figura de Miquel Barceló

 i a 5è. van  treballar la pols de marbre com en Tàpies.

 y en 5.º trabajaron el polvo de mármol como  Tapies.

Vull felicitar a tots els nens i nenes per les seves obres i al grup de “profes” per ser uns grans professionals. Gràcies Joana per contactar amb mi, a part de ser una excel·lent mestre ets una gran persona i Xavi  i Glòria ... sento molt l’empastifada :-)

Algunes d’aquestes fotos s’han d’agrair  al David i a l’Antonio que ens van fer de reporters.

Quiero felicitar a todos los niños y niñas por sus obras y al grupo de “profes” por ser unos grandes profesionales. Gracias Joana por contactar conmigo, aparte de ser una excelente maestra eres una gran persona y Xavi y Glòria ... siento mucho la embadurnada :-)

Algunas de estas fotos se tienen que agradecer a David y a Antonio que nos hicieron de reporteros.

Masia Freixa

Ahir, tornant a casa, vaig aprofitar que portava la càmara per fer aquestes fotos a la Masia Freixa perquè trobo que la lluna estava molt simpàtica i crec, espero em perdoneu els que domineu l'astronomia, que el que es veu en la part de l'entrada de la casa és Venus, no? Per cert, m'encanta la Masia Freixa ...
Ayer, volviendo a casa, aproveché que traía la cámara para hacer estas fotos a la Masía Freixa porque encuentro que la luna estaba muy simpática y creo, espero me perdonéis los que domináis la astronomía, que lo que se ve en la parte de la entrada de la casa es Venus, no? Por cierto, me encanta la Masia Freixa ...

ArtA2 book

L'any passat, a Terrassa, la Núria Braña i jo vàrem fer una exposició conjunta amb el nom d'ArtA2  i ara volem editar aquest catàleg per buscar llocs on exposar a altres ciutats.

Com podeu veure les obres estan basades en ciutats prou conegudes, però cadascuna interpretada segons la nostra perspectiva. La Núria ha volgut veure les ciutats a través dels seus cels perquè el color d'un cel determina el color d'una ciutat, la manera de viure i la manera de sentir. Les meves obres es basen en l'ambient que he pogut palpar en les ciutats que he visitat o les sensacions culturals i/o socials que em poden arribar a afectar a través d'informació externa.

L'experiència va ser molt divertida i enriquidora. Tot va començar quan la Núria em va dir que havia fet unes pintures sobre ciutats conegudes i, sincerament ara no sé com, va sorgir la idea de fer alguna cosa juntes ... El més divertit, almenys per a mi, és que cap de les dues va veure l'obra de l'altra fins el mateix moment de muntar l'exposició. Les mides eren les mateixes per a cada ciutat, però no sabíem si hauríem fet el mateix motiu i el més curiós és que només vàrem coincidir en Sidney.

També tenim una obra en conjunt en la qual jo vaig fer el fons (sense pactar-lo amb la Núria) i ella va dibuixar un motiu de Tossa (del que jo no tenia ni idea).

Al final del catàleg tenim un petit mostrari de productes que vàrem editar per a l'exposició - mechandising li diuen ara-.

El año pasado, en Terrassa, Núria Braña y yo hicimos una exposición conjunta con el nombre de ArtA2 y ahora queremos editar este catálogo para buscar lugares donde exponer en otras ciudades.


Cómo podéis ver las obras están basadas en ciudades de sobras conocidas, pero cada una interpretada según nuestra perspectiva. Núria ha querido ver las ciudades a través de sus cielos porque el color de un cielo determina el color de una ciudad, la manera de vivir y la manera de sentir. Mis obras se basan en el ambiente que he podido palpar en las ciudades que he visitado o las sensaciones culturales y/o sociales que me pueden llegar a afectar a través de información externa.


La experiencia fue muy divertida y enriquecedora. Todo empezó cuando Núria me dijo que había hecho unas pinturas sobre ciudades conocidas y, sinceramente ahora no sé como, surgió la idea de hacer algo juntas ... Lo más divertido, al menos para mí, es que ninguno de las dos vio la obra de la otra hasta el mismo momento de montar la exposición. Las medidas eran las mismas para cada ciudad, pero no sabíamos si habríamos hecho el mismo motivo y lo más curioso es que sólo coincidimos en Sidney.


También tenemos una obra en conjunto en la que yo hice el fondo (sin pactarlo con Núria) y ella dibujó un motivo de Tossa (del que yo no tenía ni idea).

Al final del catálogo tenemos un pequeño muestrario de productos que editamos para la exposición - mechandising dicen ahora -.