jueves, 23 de febrero de 2012
an advice
Quedan pocos días para poder ver la exposición Por los Campos del Oro, de Miquel Llonch (hasta el 29 de febrero en la sala Soler i Palet de Terrassa) y os recomiendo la visita ... la mirada de los personajes es tan íntima que pone los pelos de punta.
jueves, 9 de febrero de 2012
Terrassa de nit

Aquest és el cel de dimecres cap a les 9 de la nit. Sembla un poema visual de com tinc les idees últimament dins el meu cap ...
Este es el cielo del miércoles a las 9 de la noche. Parece un poema visual de como tengo las ideas últimamente en mi cabeza ...
martes, 7 de febrero de 2012
Dear Tàpies
Podem estar tristos per perdre una cosa que mai hem tingut? Potser realment sento mancança de temps, no del temps que necessitem tots al cap del dia, em refereixo a un temps passat ... Un temps en el qual m’hagués agradat compartir les idees i les angoixes d’un home com Antoni Tàpies. Si, és clar, també hagués necessitat de la posició social i cultural, però posats a imaginar, podria imaginar inclús que jo seria artista de la postguerra, home, culte i savi, que carai, posats a imaginar, jo voldria ser Antoni Tàpies (estalviant-me el temps de la guerra ... tot i que ... llavors ... el Jo Tàpies i els artistes de la postguerra ja no seriem nosaltres ... o almenys la nostra obra no seria la mateixa).
Molts dels que em coneixeu ja sabeu que en Tàpies és un referent per a mi i necessitava parlar d’ell un dia després de la seva mort. Alguns pensareu que la meva obra es basa en la seva, però no és cert. De ben petita ja m’obsessionava amb temes com la guerra, la mort o l’empatia que no sabia transmetre si no era a través de la pintura. I els assemblatges ... jo no sabia ni que es deien així quan vaig començar a fer-ne. Realment vaig descobrir la nostra connexió etèria quan vaig començar a llegir les seves memòries i les converses amb la Barbara Catoir. Cada sentiment que ell mostrava, cada raonament que donava jo ja el tenia dins el meu cap que, per poca cultura i experiència, no sabia expressar.
Però no us filosofaré més. Us penjo una foto d’un assemblatge que tot just vaig acabar la setmana passada i que volia enviar al Cicle iNterCoNNexions DESHABITAR. Crec que és idoni per fer un homenatge a aquest gran artista, doncs representa el buit, la part deshabitada que li queda al nostra cos quan morim i el buit, la part deshabitada que li queda al nostre cor quan algú marxa.
Muchos de los que me conocéis ya sabéis que Tàpies es un referente para mí y necesitaba hablar de él un día después de su muerte. Algunos pensaréis que mi obra se basa en la suya, pero no es cierto. De muy pequeña ya me obsesionaba con temas como la guerra, la muerte o la empatía que no sabía transmitir si no era a través de la pintura. Y los ensamblajes ... yo no sabía ni que se llamaban así cuando empecé a hacerlos. Realmente descubrí nuestra conexión etérea cuando empecé a leer sus memorias y las conversaciones con Barbara Catoir. Cada sentimiento que él mostraba, cada razonamiento que daba yo ya lo tenía dentro de mi cabeza que, por poca cultura y experiencia, no sabía expresar.
Pero no os filosofaré más. Os cuelgo una foto de un ensamblaje que justo acabé la semana pasada y que quería enviar al Ciclo interconexiones DESHABITAR. Creo que es idóneo para hacer un homenaje a este gran artista, pues representa el vacío, la parte deshabitada que le queda a nuestra cuerpo cuando morimos y el vacío, la parte deshabitada que le queda a nuestro corazón cuando alguien se va.
Per cert, la creu no significa la mort, aquesta creu representa el sacrifici que fem al separar-nos d'un èsser estimat.
Por cierto, la cruz no significa la muerte, esta cruz representa el sacrificio que hacemos al separarnos de un ser querido.
jueves, 2 de febrero de 2012
Jan Work
Doncs com sembla que farà fred tot el cap de setmana aprofitaré per penjar les fotos de les feines fetes al gener que han estat moltes (almenys per a mi, que, com diria en Tomàs Molina, sóc una mica gandulota).
Ostras! -1 grado a las 7 de la mañana! El paseo de la Fosca ha sido rápido hoy!
Pues cómo parece que hará frío todo el fin de semana aprovecharé para colgar las fotos de los trabajos hechos en enero que han sido muchos (al menos para mí, que, como diría Tomàs Molina(presentador tel tiempo en TV3), soy un poco gandulota- esto sólo lo pillan los que ven TV3 :)
Això és una funda nòrdica que he fet pel meu fill... no té res a veure amb el meu treball artístic, però la meva feina m'ha costat ...

Esto es una funda nórdica que he hecho para mi hijo... no tiene nada que ver con mi trabajo artístico, pero mi tiempo me ha costado ...
a otra cosa mariposa ...
El 27 de enero se inauguró en Barcelona Intercanvis, una propuesta muy interesante que han organizado el Laboratori Creatiu de Amics de les Arts y la Galería Paspartú de Barcelona, donde se han expuesto conjuntamente la obra de seis artistas de cada entidad. Aquí tenéis los enlaces:
www.galeriapaspartu.com
Y estas son las obras con las que he colaborado:
Rosa de febrer 100 x 100 òxid sobre ferroRosa de febrero, óxido sobre hierro
Taca enfinestrada 90 x 90 collage sobre ferroother thing ... Pilarín


my first day

Quin dia més maco per començar un blog ... M'encanta la neu!
Feia temps que pensava d'obrir un blog i quan millor que un dia de neu i fred en el que no sortiré si no és per passejar a la Fosca.
La intenció idealista seria fer d'aquest blog un diari personal de les coses que faig i de les que m'agraden cara als meus amiguets ... però no sé si faré com sempre que he començat un diari (només uns 20 en la meva vida) o com sempre que he començat una dieta (només unes 300). De moment us penjo aquesta foto que he fet des dels terrats de Terrassa cap a les 11 del matí.
Qué día más "chulo" para empezar un blog ... Me encanta la nieve!
Hacía tiempo que pensaba abrir un blog y cuando mejor que un día de nieve y frío en el que no saldré si no es para pasear a la Fosca.
La intención idealista sería hacer de este blog un diario personal de las cosas que hago y de las que me gustan cara a mis coleguillas ... pero no sé si haré como siempre que he empezado un diario (sólo unos 20 en mi vida) o como siempre que he empezado una dieta (sólo unas 300). De momento os cuelgo esta foto que he hecho desde las terrcitas de Terrassa hacia las 11 de la mañana.
