jueves, 29 de marzo de 2012

Dear Nuria

Avui he rebut aquestes fotos del que van fer els nens i nenes de l'escola bressol Verge de Núria de Terrassa amb l'activitat "A prop de Barceló" i els hi ha quedat tan bé que volia penjar-les al blog.

Hoy he recibido estas fotos de lo que hicieron los niños i niñas de la escuela infantil Verge de Núria de Terrassa con la actividad "A prop de Barceló" y  les ha quedado tan bien que quería colgarlas en el blog.











Això és pintura blanca amb sorreta i fulles del seu pati, com algunes pintures d'en Barceló.
Esto es pintura blanca con tierra y hojas de su patio, como algunas pinturas de Barceló.










Aquí van "maltractar" el fang com semblava que feien en Barceló i Nadj.
Aquí "maltrataron" el barro como parecía que hacían Barceló y Nadj.











I aquí s'ho van passar molt bé fent pastetes com el Barceló en la cúpula de la ONU.
Y aquí se lo pasaron muy bien haciendo mejunjes como Barceló en la cúpula de la ONU.


Per si us interessa Barceló:
Por si os interesa Barceló:   www.miquelbarcelo.com/

domingo, 18 de marzo de 2012

Dear President Salvans


Aquesta setmana he tingut el plaer de treballar els “A prop de …” (l’activitat que faig per a cicle superior de primària) a l’escola President Salvans de Terrassa. I  m’ho he passat tan bé, que he volgut penjar algunes fotografies.
Esta semana he tenido el placer de trabajar los “A prop de …” (la actividad que hago para c. s. de primaria) en la escuela President Salvans de Terrassa. Y me lo he pasado tan bien, que he querido colgar algunas fotografías.





A 6è. Van fer un llibre intervingut a través de la figura de Miquel Barceló
En 6.º hicieron un libro intervenido a través de la figura de Miquel Barceló








 i a 5è. van  treballar la pols de marbre com en Tàpies.
 y en 5.º trabajaron el polvo de mármol como  Tapies.


Vull felicitar a tots els nens i nenes per les seves obres i al grup de “profes” per ser uns grans professionals. Gràcies Joana per contactar amb mi, a part de ser una excel·lent mestre ets una gran persona i Xavi  i Glòria ... sento molt l’empastifada :-)

Algunes d’aquestes fotos s’han d’agrair  al David i a l’Antonio que ens van fer de reporters.

Quiero felicitar a todos los niños y niñas por sus obras y al grupo de “profes” por ser unos grandes profesionales. Gracias Joana por contactar conmigo, aparte de ser una excelente maestra eres una gran persona y Xavi y Glòria ... siento mucho la embadurnada :-)

Algunas de estas fotos se tienen que agradecer a David y a Antonio que nos hicieron de reporteros.

jueves, 1 de marzo de 2012

Masia Freixa


Ahir, tornant a casa, vaig aprofitar que portava la càmara per fer aquestes fotos a la Masia Freixa perquè trobo que la lluna estava molt simpàtica i crec, espero em perdoneu els que domineu l'astronomia, que el que es veu en la part de l'entrada de la casa és Venus, no? Per cert, m'encanta la Masia Freixa ...
Ayer, volviendo a casa, aproveché que traía la cámara para hacer estas fotos a la Masía Freixa porque encuentro que la luna estaba muy simpática y creo, espero me perdonéis los que domináis la astronomía, que lo que se ve en la parte de la entrada de la casa es Venus, no? Por cierto, me encanta la Masia Freixa ...

lunes, 27 de febrero de 2012

ArtA2 book





L'any passat, a Terrassa, la Núria Braña i jo vàrem fer una exposició conjunta amb el nom d'ArtA2  i ara volem editar aquest catàleg per buscar llocs on exposar a altres ciutats.

Com podeu veure les obres estan basades en ciutats prou conegudes, però cadascuna interpretada segons la nostra perspectiva. La Núria ha volgut veure les ciutats a través dels seus cels perquè el color d'un cel determina el color d'una ciutat, la manera de viure i la manera de sentir. Les meves obres es basen en l'ambient que he pogut palpar en les ciutats que he visitat o les sensacions culturals i/o socials que em poden arribar a afectar a través d'informació externa.

L'experiència va ser molt divertida i enriquidora. Tot va començar quan la Núria em va dir que havia fet unes pintures sobre ciutats conegudes i, sincerament ara no sé com, va sorgir la idea de fer alguna cosa juntes ... El més divertit, almenys per a mi, és que cap de les dues va veure l'obra de l'altra fins el mateix moment de muntar l'exposició. Les mides eren les mateixes per a cada ciutat, però no sabíem si hauríem fet el mateix motiu i el més curiós és que només vàrem coincidir en Sidney.

També tenim una obra en conjunt en la qual jo vaig fer el fons (sense pactar-lo amb la Núria) i ella va dibuixar un motiu de Tossa (del que jo no tenia ni idea).

Al final del catàleg tenim un petit mostrari de productes que vàrem editar per a l'exposició - mechandising li diuen ara-.

El año pasado, en Terrassa, Núria Braña y yo hicimos una exposición conjunta con el nombre de ArtA2 y ahora queremos editar este catálogo para buscar lugares donde exponer en otras ciudades.


Cómo podéis ver las obras están basadas en ciudades de sobras conocidas, pero cada una interpretada según nuestra perspectiva. Núria ha querido ver las ciudades a través de sus cielos porque el color de un cielo determina el color de una ciudad, la manera de vivir y la manera de sentir. Mis obras se basan en el ambiente que he podido palpar en las ciudades que he visitado o las sensaciones culturales y/o sociales que me pueden llegar a afectar a través de información externa.


La experiencia fue muy divertida y enriquecedora. Todo empezó cuando Núria me dijo que había hecho unas pinturas sobre ciudades conocidas y, sinceramente ahora no sé como, surgió la idea de hacer algo juntas ... Lo más divertido, al menos para mí, es que ninguno de las dos vio la obra de la otra hasta el mismo momento de montar la exposición. Las medidas eran las mismas para cada ciudad, pero no sabíamos si habríamos hecho el mismo motivo y lo más curioso es que sólo coincidimos en Sidney.


También tenemos una obra en conjunto en la que yo hice el fondo (sin pactarlo con Núria) y ella dibujó un motivo de Tossa (del que yo no tenía ni idea).

Al final del catálogo tenemos un pequeño muestrario de productos que editamos para la exposición - mechandising dicen ahora -.









jueves, 23 de febrero de 2012

an advice

Queden pocs dies per poder veure l'exposició  Por los Campos de Oro, de Miquel Llonch (fins el 29 de febrer a la sala Soler i Palet de Terrassa) i us recomano que hi aneu ... la mirada dels personatges és tan íntima que posa la pell de gallina.
Quedan pocos días para poder ver la exposición Por los Campos del Oro, de Miquel Llonch (hasta el 29 de febrero en la sala Soler i Palet de Terrassa) y os recomiendo la visita ... la mirada de los personajes es tan íntima que pone los pelos de punta.

jueves, 9 de febrero de 2012

Terrassa de nit






Aquest és el cel de dimecres cap a les 9 de la nit. Sembla un poema visual de com tinc les idees últimament dins el meu cap ...
Este es el cielo del miércoles a las 9 de la noche. Parece un poema visual de como tengo las ideas últimamente en mi cabeza ...

martes, 7 de febrero de 2012

Dear Tàpies

Podem estar tristos per perdre una cosa que mai hem tingut? Potser realment sento mancança de temps, no del temps que necessitem tots al cap del dia, em refereixo a un temps passat ... Un temps en el qual m’hagués agradat compartir les idees i les angoixes d’un home com Antoni Tàpies. Si, és clar, també hagués necessitat de la posició social i cultural, però posats a imaginar, podria imaginar inclús que jo seria artista de la postguerra, home, culte i savi, que carai, posats a imaginar, jo voldria ser Antoni Tàpies (estalviant-me el temps de la guerra ... tot i que ... llavors ... el Jo Tàpies i els artistes de la postguerra ja no seriem nosaltres ... o almenys la nostra obra no seria la mateixa).

Molts dels que em coneixeu ja sabeu que en Tàpies és un referent per a mi i necessitava parlar d’ell un dia després de la seva mort. Alguns pensareu que la meva obra es basa en la seva, però no és cert. De ben petita ja m’obsessionava amb temes com la guerra, la mort o l’empatia que no sabia transmetre si no era a través de la pintura. I els assemblatges ... jo no sabia ni que es deien així quan vaig començar a fer-ne. Realment vaig descobrir la nostra connexió etèria quan vaig començar a llegir les seves memòries i les converses amb la Barbara Catoir. Cada sentiment que ell mostrava, cada raonament que donava jo ja el tenia dins el meu cap que, per poca cultura i experiència, no sabia expressar.

Però no us filosofaré més. Us penjo una foto d’un assemblatge que tot just vaig acabar la setmana passada i que volia enviar al Cicle iNterCoNNexions DESHABITAR. Crec que és idoni per fer un homenatge a aquest gran artista, doncs representa el buit, la part deshabitada que li queda al nostra cos quan morim i el buit, la part deshabitada que li queda al nostre cor quan algú marxa.

Podemos estar tristes por perder una cosa que nunca hemos tenido? Quizás realmente siento carencia de tiempo, no del tiempo que necesitamos todos al cabo del día, me refiero a un tiempo pasado ... Un tiempo en el que me hubiera gustado compartir las ideas y las angustias de un hombre como Antoni Tàpies. Si, claro, también hubiera necesitado de la posición social y cultural, pero puestos a imaginar, podría imaginar incluso que yo sería artista de la posguerra, hombre, culto y sabio, que caray, puestos a imaginar, yo querría ser Antoni Tàpies (ahorrándome el tiempo de la guerra ... pero claro ... entonces ... el Yo Tàpies y los artistas de la posguerra ya no seriamos nosotros ... o al menos nuestra obra no sería la misma).

Muchos de los que me conocéis ya sabéis que Tàpies es un referente para mí y necesitaba hablar de él un día después de su muerte. Algunos pensaréis que mi obra se basa en la suya, pero no es cierto. De muy pequeña ya me obsesionaba con temas como la guerra, la muerte o la empatía que no sabía transmitir si no era a través de la pintura. Y los ensamblajes ... yo no sabía ni que se llamaban así cuando empecé a hacerlos. Realmente descubrí nuestra conexión etérea cuando empecé a leer sus memorias y las conversaciones con Barbara Catoir. Cada sentimiento que él mostraba, cada razonamiento que daba yo ya lo tenía dentro de mi cabeza que, por poca cultura y experiencia, no sabía expresar.

Pero no os filosofaré más. Os cuelgo una foto de un ensamblaje que justo acabé la semana pasada y que quería enviar al Ciclo interconexiones DESHABITAR. Creo que es idóneo para hacer un homenaje a este gran artista, pues representa el vacío, la parte deshabitada que le queda a nuestra cuerpo cuando morimos y el vacío, la parte deshabitada que le queda a nuestro corazón cuando alguien se va.

Per cert, la creu no significa la mort, aquesta creu representa el sacrifici que fem al separar-nos d'un èsser estimat.

Por cierto, la cruz no significa la muerte, esta cruz representa el sacrificio que hacemos al separarnos de un ser querido.