Hola a tothom, tinc en
ment un projecte que vull presentar en el ProcessRoom013 del MadridArtProcess i
necessitaré participació (molt minsa) de tots aquells/es que us animeu.
La qüestió és que vivim en una societat en què a vegades hem d'afrontar circumstàncies amb una enorme sensació de solitud. Independentment dels que ens acompanyen, ens sentim sols. Tot i així, en algun moment, trobem "alguna cosa" que ens ajuda a tirar endavant. Què ens impulsa a fer-ho? Quin lligam abstracte o físic ens manté coherents davant els bombardejos d'informació nociva que ens arriben tots els dies? Què és el que ens ajuda a no caure folls devant d’una malaltia o de la pèrdua d'un ésser estimat? o simplement, què tenim per no caure deprimits davant la rutina del dia a dia?
La idea, que neix del tovalló a quadrets blancs i blaus que va donar Matthias Alpaerts a les seves filles en el llibre "Jo confesso" d'en Jaume Cabré (si no l'heu llegit us recomano fervorosament que ho feu), és crear un espai comú, un assemblatge col·lectiu, que inclogui un recopilatori de tots els nostres “lligams” a la vida.
No hi ha cap pressa (ho tancaré el 8 d'abril) . Per altra banda, la resposta que m'escriviu pot ser molt diversa: un objecte (p.exemple "la sabateta que porto de clauer de quan el meu fill tenia dos mesos), un record (...el dia aquell que vaig veure el mar per primera vegada...) o una reflexió profunda sobre sentiments, religió, etc.
Si us decidiu a participar, em podeu enviar la resposta de dues formes:
1) Directament al meu correu rat.soriano@yahoo.es.
2) Si voleu mantenir la vostra intimitat la podeu enviar des del meu web: http://www.ratsoriano.es/contacte.htm. amb el nom i adreça més fals que us pugueu imaginar.
La qüestió és que vivim en una societat en què a vegades hem d'afrontar circumstàncies amb una enorme sensació de solitud. Independentment dels que ens acompanyen, ens sentim sols. Tot i així, en algun moment, trobem "alguna cosa" que ens ajuda a tirar endavant. Què ens impulsa a fer-ho? Quin lligam abstracte o físic ens manté coherents davant els bombardejos d'informació nociva que ens arriben tots els dies? Què és el que ens ajuda a no caure folls devant d’una malaltia o de la pèrdua d'un ésser estimat? o simplement, què tenim per no caure deprimits davant la rutina del dia a dia?
La idea, que neix del tovalló a quadrets blancs i blaus que va donar Matthias Alpaerts a les seves filles en el llibre "Jo confesso" d'en Jaume Cabré (si no l'heu llegit us recomano fervorosament que ho feu), és crear un espai comú, un assemblatge col·lectiu, que inclogui un recopilatori de tots els nostres “lligams” a la vida.
No hi ha cap pressa (ho tancaré el 8 d'abril) . Per altra banda, la resposta que m'escriviu pot ser molt diversa: un objecte (p.exemple "la sabateta que porto de clauer de quan el meu fill tenia dos mesos), un record (...el dia aquell que vaig veure el mar per primera vegada...) o una reflexió profunda sobre sentiments, religió, etc.
Si us decidiu a participar, em podeu enviar la resposta de dues formes:
1) Directament al meu correu rat.soriano@yahoo.es.
2) Si voleu mantenir la vostra intimitat la podeu enviar des del meu web: http://www.ratsoriano.es/contacte.htm. amb el nom i adreça més fals que us pugueu imaginar.
Us haig de donar mil gràcies ja només per llegir-vos tot això... us donaré mil més quan rebi els vostres "lligams" que espero siguin molts. El premi del certamen consisteix en la difusió del projecte seleccionat, no hi ha cap retribució econòmica.
Hola a todos y a todas, tengo en mente un proyecto que quiero presentar en el ProcessRoom013 del MadridArtProcess y necesitaré participación (muy exigua) de todos aquellos/se que os animáis.
La cuestión es que vivimos en una sociedad en que a veces tenemos que afrontar circunstancias con una enorme sensación de soledad. Independientemente de los que nos acompañan, nos sentimos solos. Aún así, en algún momento, encontramos "algo" que nos ayuda a salir adelante. Qué nos impulsa a hacerlo? Qué vínculo abstracto o físico nos mantiene coherentes ante los bombardeos de información nociva que nos llegan todos los días? Qué es lo que nos ayuda a no caer en la locura frente a una enfermedad o la pérdida de un ser querido? o simplemente, que tenemos para no caer deprimidos ante la rutina del día a día?
La idea, que nace de la servilleta a cuadritos blancos y azules que dio Matthias Alpaerts a sus hijas en el libro "Yo confieso" de Jaume Cabré (si no lo habéis leído os recomiendo fervorosamente que lo hagáis), es crear un espacio común, un ensamblaje colectivo, que incluya un recopilatorio de todos nuestros “vínculos” a la vida.
No hay ninguna prisa (lo cerraré el 8 de abril) . Por otro lado, la respuesta que me escribais puede ser muy diversa: un objeto (p.ejemplo "el zapatito que traigo de llavero de cuando mi hijo tenía dos meses), un recuerdo (...el día aquel que vi el mar por primera vez...) o una reflexión profunda sobre sentimientos, religión, etc.
Si os decidís a participar, me podéis enviar la respuesta de dos formas:
1) Directamente a mi correo rat.soriano@yahoo.es.
2) Si queréis mantener vuestra intimidad la podéis enviar desde mi web: http://www.ratsoriano.es/contacte.htm. con el nombre y dirección más falsa que os podáis imaginar.
Os tengo que dar mil gracias sólo ya por leeros todo esto... os daré mil más cuando reciba vuestros "vínculos" que espero sean muchos. El premio del certamen consiste en la difusión del proyecto seleccionado, no hay ninguna retribución económica.
