Dear mona

Fa molts anys que vaig aprendre, o vaig intentar aprendre, a treballar la xocolata. El meu pare que és mestre pastisser jubilat em va ensenyar ... encara que em va costar Déu i ajuda perquè és una mica rondinaire i perfeccionista ...
 El cas és que m'he adonat que cada vegada més s'està perdent la tradició de la mona de xocolata en les pastisseries; encara que hi ha alguna que encara les fa artesanalment, la majoria són fetes en motlle o comprades a altres empreses. 
No sé si és per enyorança de la infància, perquè a casa sempre hi havia la tradició d'anar pels aparadors de Terrassa per veure les mones o per l'enyorança d'aquells dilluns de Pasqua que esperava al meu pare a veure quina mona m'havia fet aquell any ... el cas és que m'agradaria no perdre aquesta tradició i és per això que cada any li faig la mona al meu fill.
Potser algun dia penjaré les fotos de totes les mones que he anat fent, però de moment us penjo la d'aquest any que és dels Angry Birds.
Que vagi de gust!!

Hace muchos años que aprendí, o intenté aprender, a trabajar el chocolate. Mi padre que es maestro pastelero jubilado me enseñó ... aunque me costó Dios y ayuda porque es un poco gruñón y perfeccionista ... 

El caso es que me he dado cuenta que cada vez más se está perdiendo la tradición de la mona de chocolate en las pastelerías; aunque hay alguna que todavía las hace artesanalmente, la mayoría estan hechas con molde o compradas a otras empresas. 

No sé si es por añoranza de la infancia, porque en casa siempre había la tradición de ir por los escaparates de Terrassa para ver las monas o por la añoranza de aquellos lunes de Pascua que esperaba a mi padre a ver qué mona me había hecho aquel año ... el caso es que me gustaría no perder esta tradición y es por eso cada año le hago la mona a mi hijo.
Quizás algún día colgaré las fotos de todas las monas que he ido haciendo, pero de momento os cuelgo la de este año que es de los Angry Birds.

Buen provecho!!

Els ninos són de massapà (en Fondant sortia car)
Los muñecos son de mazapán. (en Fondant salía caro)

Dilluns a la tarda semblava que haguèssim jugat de veritat.
El lunes por la tarde parecía que habíamos jugado de verdad