jueves, 2 de febrero de 2017



Uffff, quant de temps sense penjar res al blog... el dia a dia fa gairebé impossible mantenir totes les xarxes.
Aquest semestre he cursat dues assignatures del grau de Disseny i Creació Digital a la UOC i, com estic molt satisfeta d'un treball que vaig fer, aquí el deixo.
És un poema visual sobre el mite de la Caverna de Plató. Intentava transmetre el neguit que ha de sentir una persona quan té tota la veritat sobre una cosa i és impossible que els altres la creguin per culpa de la ignorància (sigui buscada o implantada).



Uffff, cuánto tiempo sin colgar nada en el blog... el día a día hace casi imposible mantener todas las redes.
Este semestre he cursado dos asignaturas del grado de Diseño y Creación Digital en la UOC y, como estoy muy satisfecha de un trabajo que hice, aquí lo dejo.
Es un poema visual sobre el mito de la Caverna de Platón. Intentaba transmitir la pesadumbre que debe sentir una persona cuando tiene toda la verdad sobre una cosa y es imposible que los otros la crean por culpa de la ignorancia (sea buscada o implantada).




Shoot!, how long without sharing anything on the blog ... day-to-day makes it impossible to keep all networks.
This semester I have studied two subjects of the Design and Digital Creation Degree at UOC and, as I did a work of which I am very satisfied, I leave it here.
It is a visual poem about the myth of Plato's Cave. I tried to convey the grief that a person has to feel when he has the whole truth about one thing and it is impossible for others accept it because of ignorance (whether sought or implanted).