Dear GYOTAKU

A vegades es fa difícil explicar per què fem algunes coses... Potser simplement hauríem de gaudir d'allò que sen's presenta atractiu i no perdre l'oportunitat.
Una amiga ens ha ensenyat la tècnica gyotaku que utilitzaven alguns pescadors japonesos i, realment, hem gaudit d'una tarda molt divertida i d'una branca alternativa del gravat.

A veces se hace difícil explicar por qué hacemos algunas cosas... Quizás simplemente tendríamos que disfrutar de aquello que se nos presenta atractivo y no perder la oportunidad.

Una amiga nos ha enseñado la técnica gyotaku que utilizaban algunos pescadores japoneses y, realmente, hemos disfrutado de una tarde muy divertida y de una rama alternativa del grabado.

Una vegada net, el peix es pot menjar. Una vez limpio, el pescado se puede comer.

Dear september's kids

No sé si aquest clima "tontet", d'ara fred i ara calor, és el que m'ha fet fer un taller més "aplatanat" que d'altres. Hem dibuixat molt i hem fet més manualitats que no pas art, però ens ho hem passat molt bé i les hores del matí passaven volant.
Llàstima que avui s'ha acabat i el dilluns tots i totes tornem a la rutina... però bé... si no ve el dilluns no podrà venir el divendres diuen, oi? doncs si no ve setembre, no podrà venir desembre, ni tampoc el Nadal, ni els torrons, ni els regals. I això si que no!

No sé si este clima "tontito", de ahora frío y ahora calor, es el que me ha hecho hacer un taller más "aplatanado" que otros. Hemos dibujado mucho y hemos hecho más manualidades que no arte, pero nos lo hemos pasado muy bien y las horas de la mañana pasaban volando.
Lástima que hoy se ha acabado y el lunes todos y todas volvemos a la rutina... pero bien... si no viene el lunes no podrá venir el viernes dicen, no? pues si no viene septiembre, no podrá venir diciembre, ni tampoco la Navidad, ni los turrones, ni los regalos. Y eso si que no!

Ona, 10 anys. años

Elena, 9 anys. años

 

 

Obac, 7 anys. años

Un dia vàrem posar al forn els nostres panets mentre vèiem una "peli". Un día pusimos al horno nuestros panecillos mientras veíamos una "peli".

Per posar flors a casa. Para poner flores en casa.

"Barbie Egipcia"

Dear July

Aquest juliol hem sigut poquets, però ens ho hem passat suuuuuuperbé i hem fet moltes coses interessants.
A l'anterior entrada ja heu pogut veure les flors amb goma eva i aquí us deixo fotos i comentaris del que hem estant fent aquestes dues setmanes.
Este julio hemos sido poquitos, pero nos lo hemos pasado suuuuuuperbién y hemos hecho muchas cosas interesantes. En la anterior entrada ya habéis podido ver las flores con goma eva y aquí os dejo fotos y comentarios de lo que hemos estando haciendo estas dos semanas.

Sabates intervingudes. Zapatos intervenidos.

Vàrem estar mirant un llibre molt divertit sobre Miquel Barceló i la cúpula de la ONU i ens vàrem posar a fer "pastetes" com ell... Estuvimos mirando un libro muy divertido sobre Miquel Barceló y la cúpula de la ONU y nos pusimos a hacer "pastitas" cómo él...

Aprofitant un quadre que s'havia trencat, vàrem tirar la pasta al damunt.
Aprovechando un cuadro que se había roto, echamos la pasta encima.

A la Tània li encanta la crema de xocolata! A Tánia le encanta la crema de chocolate!

Dear summer workshop

Avui hem acabat la primera feina programada: unes flors de goma eva que són super simpàtiques... o no?
Hoy hemos acabado el primer trabajo programado: unas flores de goma eva que son super simpáticas... o no?

 A més a més avui hem començat a veure la "peli" de "Fievel" aprofitant el matí gris que feia.
Además hoy hemos empezado a ver la "peli" de "Fievel" aprovechando la mañana gris que hacía.

Dear "AI"

Fa uns 14 anys va començar una història d'un peixet que no tenia color. Era transparent com l'aigua ...
Hace unos 14 años empezó una historia de un pececito que no tenia color. Era transparente como el agua ... Me tendreis que perdonar los que no entendeis el catalan esta vez... Me gustaría tener tiempo de traducir algun día el cuento. Y así lo haré si tengo la oportunidad. Prometido.

 Si, és un conte que portava molts anys al cap i que ara, fent un cop de "cap", he fet una petita tirada per veure si agrada o no. De moment estic molt contenta perquè els amics i companys que m'estan ajudant a difondre'l m'aporten critiques molt positives.
La meva idea és fer un micromecenatge d'aquestes primeres còpies per recollir alguna ajuda i fer una publicació seriosa amb el seu ISBN i tot -el que sí he fet ja, és  registrar-lo-. Així que si us animeu, podeu posar-vos en contacte a mi i, encantada us explico com funciona.

El conte està molt ben pensat per als infants que comencen a llegir amb la lletra de pal - els que som pares/mares ja sabem el que costa d'aconseguir. A més, facilita la lectura perquè entre paraula i paraula hi ha un espai doble. També és còmode per explicar als que encara no saben llegir, ja que en un full hi ha l'escrit (cada plana d'un color diferent) i a l'altre la il·lustració corresponent.

El conte és d'un bon gramatge i plastificat per poder netejar amb una tovalloleta humida les taques de tomàquet i "nocilla". Les mides són de 20 x 15cm.

Aquí us deixo la primera plana. Espero que us agradi...