Aquest dissabte es va inaugurar la col·lectiva d'Amics de les Arts i Joventuts Musicals a Terrassa on vaig portar una instal·lació. Si haig de ser sincera no m'acaba de fer la ubicació, però en les col·lectives ja se sap que mai es pot tenir a tothom content.
La veritat és que estava molt contenta del resultat del meu treball i és per això que vull penjar-lo en el meu blog.
Este
sábado se inauguró la colectiva de Amics de les Arts i Joventuts
Musicals en Terrassa donde traje una instalación. Si tengo que ser
sincera no me acaba de hacer la ubicación, pero en las colectivas ya se
sabe que nunca se puede tener a todo el mundo contento.
La verdad es que estaba muy contenta del resultado de mi trabajo y es por eso que quiero colgarlo en mi blog.
|
El primer poema que vaig escriure és força més llarg, però no era pràctic per fer la instal·lació per motius de mesures establertes. La primera idea era haver col·locat al costat l'Angie (la meva maniquí) com si ella fos Catalunya. El primer poema que escribí es bastante más largo, pero no era práctico
para hacer la instalación por motivos de medidas establecidas. La
primera idea era haber colocado al lado a Angie (mi maniquí) cómo
si ella fuera Cataluña. |
Me gusta....
ResponderEliminarEm va encantar anar-la a veure i em va emocionar, com sobre un treball, cadascú expresava el seu que. Gràcies per l'explicació, jo diría que quasi ens has fet sentir totes les teves " batalles" Una abraçada!!!
ResponderEliminarMoltes gràcies a tu per la visita i les paraules que encoratgen a seguir fent aquestes coses.
Eliminar